Reproducció assistida

04_serveis

Tenim experiència en aquesta subespecialitat des de fa més de 20 anys degut a l’estreta col·laboració amb FECUNMED.

OFERIM: Estudi de la parella que acudeix per desig gestacional.

  • ELLA: Estudi Hormonal, Estudi Serològic, Cariotip, Histerosalpingografia (HSG)
  • ELL: Seminograma, Estudi Serològic, Cariotip

Una vegada fet el diagnòstic, oferim les possibles tècniques després de la visita concertada amb un especialista de Medicina Reproductiva de FECUNMED (Dr.X.Saura, Dra.M.Bella, Dra.N.Murcia) que serà qui indicarà la tècnica i el Protocol a seguir, a la consulta de Manresa fem el control d’estimulació ovàrica.

A continuació detallem les tècniques de Reproducció Assistida:


COIT PROGRAMAT  AMB MONITORITZACI
Ó DEL CICLE (CP) AMB o SENSE MEDICACIÓ

Es tracta de la realització de Relacions Sexuals dirigides durant els dies de la probable ovulació. És el primer esglaó de les Tècniques de Reproducció Assistida (TRA), indicada en parelles joves que presenten una història curta d’esterilitat o una esterilitat de causa desconeguda (sine causa) on totes les proves de l’estudi bàsic d’esterilitat són normals. Pot dur-se a terme durant un Cicle Natural o després d’una Estimulació Ovàrica:

  • Cicle Natural: La pacient i la parella no reben cap tipus de medicació i l’ovulació es controla mitjançant ecografia (idealment), a partir de la temperatura basal (escassa fiabilitat) o test d’orina d’Hormona Luteïnitzant (LH). La pacient ha de tenir cicles menstruals regulars i les taxes de gestació que s’aconsegueixen són baixes aproximadament d’un 10%.
  • Cicle Induït: Es porta a terme amb Citrat de Clomifè (CC) o amb Gonadotropines (GH). EL CC sovint és el primer tractament a usar, per la seva senzillesa i disponibilitat. Els controls es duen a terme mitjançant ecografia i algunes vegades també juntament amb controls hormonals.

INSEMINACIÓ ARTIFICIAL (IA)

La IA es defineix com el dipòsit d’espermatozoides de forma artificial a l’Aparell Reproductor femení amb l’objectiu d’aconseguir la gestació. Gràcies a la seva senzillesa i eficiència és la TRA més usada. Depenent de l’origen del semen es classifica en 2 grups:

  • Semen de la parella / Homòloga
  • Semen de donant / Heteròloga

La tècnica inclou:

  1. Inducció de l’ovulació amb l’objectiu d’aconseguir control de la fase ovula-tòria = fol·liculogènesi, per aconseguir la sincronització entre l’ovulació i el dia de la Inseminació.
  2. Capacitació del semen, per aconseguir major concentració i millor mobilitat d’espermatozoides.
  3. Inseminació.
  4. Control Fase Lútea.

El procediment

Actualment es practica la Inseminació Intrauterina; comporta el dipòsit d’espermatozoides a la cavitat uterina, el més proper a les trompes de Fal·lopi possible i així facilita vèncer la barrera del coll uterí. L’Índex d’èxit és d’aproximadament 15-20% i un 30% de taxa acumulada.

Indicacions

  • Patologia masculina
  • Risc genètic d’origen masculí
  • Dones soles que desitgen formar una família
  • Dones <36 anys
  • Esterilitat masculina lleu (entre 2-5 milions despermatozoides mòbils)
  • Endometriosi lleu o moderada
  • Orifici cervical intern puntiforme 
  • Disfunciósexual (priapisme, criptorquídia, ejaculació retrògrada, vaginisme)
  • Factor immunològic: anticossos antiespermatozoide, sine causa…

Condicions

  • Permeabilitat tubàrica (dalmenys una Trompa)
  • Recompte de >5M despermatozoides mòbils en ejeculat o >3M post capacitació

Encara que podria realitzar-se en cicle natural (molt baixa la taxa d’èxit 5-6%) actualment s’usa amb la inducció de l’ovulació. Requereix ús de gonadotropines (que augmenten les taxes aproximadament 18%) i control ecogràfic de la fol·liculogènesi, sovint també precisa control hormonal (17-beta-Estradiol).
Habitualment, iniciem el cicle amb una ecografia basal, i el següent control ecogràfic es realitza al 6è dia des de l’inici de la medicació. A partir d’aquí, caldrà repetir diàriament, o bé, cada 48h, tants dies com sigui necessari, fins a assolir un fol·licle de 18 mm o dos fol·licles de 17 mm. Arribats a aquesta mesura, s’administra B-HCG i es practica IAM/IAD al cap de 36 hores, posteriorment es seguirà amb medicació durant la fase lútea.

Recollida de la mostra de semen

Cal obtenir la mostra per masturbació al laboratori, en 1 recipient estèril una hora abans de la Inseminació. Es requereixen entre 3-5 dies d’abstinència en les relacions sexuals. Seguidament es realitza el procés de capacitació seminal: procés en el qual s’indueixen canvis funcionals i estructurals que han de patir els espermatozoides per adquirir la capacitat de poder fecundar ovòcits.

Després de passar pel laboratori la mostra de semen capacitat és carregada a una cànula d’Inseminació. És el Ginecòleg l’encarregat d’introduir pel coll uterí la cànula i depositar els espermatozoides al fundus uterí, sovint mitjançant control ecogràfic.

Les principals complicacions de la IAM/IAD són les gestacions múltiples i el Síndrome d’Hiperestimulació ovàrica (SHO).


FECUNDACI
Ó IN VITRO (FIV)

Consisteix en l’obtenció i la Transferència d’embrions mitjançant la fecundació al laboratori, una vegada hem obtingut els ovòcits a través de la recuperació d’ovòcits i l’obtenció de mostra seminal.

Els òvuls poden provenir de la mateixa pacient receptora (òvuls propis) i d’una pacient donant (ovodonació). El mateix pot ocórrer amb el semen: semen de la parella o semen de donant (banc de semen). Les taxes obtingudes de gestació d’una FIV amb òvuls propis són al voltant del 35-40%, i fins al 60% en FIV amb òvuls de donant.

Recuperació d’ovòcits

Es realitza mitjançant punció guiada amb transductors d’alta freqüència per via vaginal que presenta molts avantatges respecte a la resta de tècniques.

La punció es realitza sota sedació i es porta a terme de forma programada a les 36-38 hores després de l’administració d’hormona HCG. Es requereix dejú i la bufeta plena. Els ovòcits són recuperats en un tub i en un bloc tèrmic a 37ºC.
Les principals complicacions són el dolor, l’hemorràgia vaginal que es dóna en escassos casos, la infecció d’origen ascendent (<0.3%) i la torsió anaxial (a causa de la gran mida dels ovaris).

Mostra seminal

Obtinguda per:

  1. Masturbació en un recipient estèril; després de 3-5 dies d’abstinència i cal entregar-la abans d’una hora al laboratori d’Andrologia.
  2. Semen congelat.
  3. Biòpsia testicular: indicada en pacients amb Azoospèrmia, Espermatogènesis disminuïda, impossibilitat de recollir la mostra seminal…

Transferència d’embrions (TE) 

La TE es realitza sota control ecogràfic (habitualment transductor abdominal) i amb la bufeta plena. El ginecòleg és l’encarregat de transferir, mitjançant un catèter de transferències, l’embrió o els embrions dins l’úter matern. Habitualment es recomana repòs o evitar exercici físic i relacions sexuals durant les 48 hores posteriors, posteriorment es podrà realitzar l’activitat quotidiana.


DIAGN
ÒSTIC PREIMPLANTACIONAL (DGP)

El Diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) es va iniciar l’any 1990 com a alternativa al diagnòstic prenatal per aquelles pacients amb risc elevat de transmetre alguna malaltia genètica de la que ells mateixos o algun dels dos components de la parella, siguin portadors. Aquesta tècnica aporta molts avantatges evitant la interrupció terapèutica de l’embaràs i les situacions traumàtiques que això implica. La DGP consiteix en l’anàlisi dels embrions en busca d’alguna determinada malaltia cromosòmica o genètica: aneuploidies, translocacions, mamalties monogèniques.

Requereix la realizació d’un procediemnt de Fecundació in vitro (FIV) generalment a partir d’injecció intracitolasmàtica d’espermatozoides (ICSI). Una vegada obtinguts els embrions se’ls hi exrauen una o dues cèl·lules, les quals són analitzades per detectar o descartar les anomalies d’interès. Només aquells embrions sans es transferiràn a l’úter matern.

FASES DGP:

  1. Fase prèvia: es realitzen consultes i anàlisis genètiques amb l’objectiu de disposar d’informació necessària per a la seva realització.
  2. Obtenció d’embrions: obtenir mitjançant les tècniques de reproducció assistida (FIV/ICSI) els embrions que seran objecte de la DGP.
  3. Biòpsia embrionària: (dia+3) es dur a terme mitjançant l’extracció d’una o dues cèl·lules de l’embrió sense compromís del desenvolupament d’aquest.
  4. Anàlisi genètic diagnòstic: estudis genètics de la cèl·lula o cèl·lules obtingudes.
  5. Transferència embrionària: (dia+5) s’informa de la parella del resultat de la DGP i si hi ha embrions sans, es realitzarà la transferència a l’úter matern.
  6. Criopreservació d’Embrions: Tant sigui per excés d’embrions com per risc d’hiperestimul·lació ovàrica, es decideix l’emmagatzematge indefinit dels embrions obtinguts, a -196ºC amb nitrogen líquid. Es recuperarà la seva activitat fisiològica després de la descongelació.

VITRIFICACIÓ/CONGELACIÓ D’ÒVULS o EMBRIONS

La vitrificació d’òvuls va ser dissenyada per a la conservació dels ovòcits i embrions restants d’un procés de FIV. Per tal de poder fer la transferència a una pacient sense necessitat de tornar a estimular els ovaris de nou.

La tècnica es realitza mitjançant un procediment d’estimulació ovàrica, recuperació d’ovòcits i la congelació dels mateixos amb Nitrogen líquid a -196ºC (vitrificació).

Aquesta tècnica està indicada en pacients que requereixin tractament amb Quimio o Radioteràpia, que estiguin sotmeses a cirurgies dels ovaris o exposades a radiacions. Actualment s’usa per a poder endarrerir la gestació i preservar la fertilitat, evitant així la pèrdua de qualitat dels mateixos pel pas del temps.

Cal tenir en compte que la congelació de semen també és considerada una tècnica de preservació de la fertilitat masculina en algunes de les situacions esmentades prèviament. Per a més detalls visita el lloc web de FECUNMED.

 

DONACIÓ D’OVULS

Aquest procediment es realitza mitjançant un primer pas d’estimul·lació ovàrica a la pacient donant. Posteriorment la recuperació del nombre màxim d’òvuls per tal d’obtenir, mitjançant una tècnica de FIV, els embrions necessaris per a transferir a la pacient receptora. Per tal de ser donant d’òvuls es requereixen uns criteris (amb lleugeres modificacions segons el centre de Reproducció Assistida):

  • Ser majors de 18 anys i menors de 30 anys
  • Entendre i firmar el consentiment informat on es detalla tota la informació legal sobre drets i deures de les donants, història clínica familiar i personal
  • Exploració ginecològica completa, analítica amb serologies i cariotip.

Per tal de saber-ne més adreça’t a nostra pàgina dedicada a la donació d’òvuls o al lloc web de FECUNMED.